Choquequirao o “el bressol de l’or” son unes ruïnes que primer van ser dels “Chankas” i després dels inques. Choquequirao està al mig del no res i es considera com una ciutat germana de Machu Picchu. Arribar-hi suposa dos dies caminant pel mig dels Andes, al costat del riu Apurímac. Som-hi!
Dia 1: Capuliyoc-Chiquisca  (6.5 km, -1000 m)
Amb la Marjorie i la Katja ens aixequem d’hora i anem cap al carrer Arcopata, a Cusco, on de seguida trobem un conductor que ens porta fins a Cachora, on comença la nostra aventura! La sortida de Cusco és ben espectacular, creuant la zona alta amb vaques d’Ancahuasi, i després baixant a les àrees més càlides de Limatambo i Curahuasi on produeixen mango, mandarines i advocat (palta en peruà), per tornar a pujar de nou.
Cachora està força alt, sobre uns 3000 metres. Aquí ens registrem i dinem al costat de la comisaria en un lloc on cuina una senyora que és ben bé per llepar-se els dits!
Com que anem una mica justos de temps hem arreglat el viatje amb una senyora de Cachora, que ens ha organitzat les mules (tel 979 772 105). Tindrem 2 mules i un “arriero” que ens portaran l’equipatge per 80 soles cada dia. Per estalviar-nos 10 km de pista, anem fins a Capuliyoc en “carro”, on comencem a caminar cap a les 2 de la tarda. Aquí també coneixem al Carlos Peña Damián (tel 984 031 124), el nostre “arriero”, un home de poques paraules que es va animant durant el transcurs del viatge.
Inici del camí a Capuliyoc
A sota nostra passa el riu Apurímac, a uns 1400 metres més avall i els “Apus” o muntanyes sagrades al nostre voltant tenen uns quants núvols enganxats que donen al paisatge un toc místic.
Anem baixant embadalits per un camí ample i fàcil de caminar, i al cap de tres hores arribem al campament de Chiquisca on ens instal·lem abans que es faci de nit.
La Katja xerra amb en Carlos, que camina amb les “ojotas”, sandàlies que usen els “arrieros”

 

 

La Marjorie, sempre preparada per fer una bona foto
Dia 2: Chiquisca – Campament Choquequirao (12 km, +1500 m, -500 m)
Baixant al riu Apurímac
El segon dia ens aixequem ben d’hora, amb el cel ben rúfol. De debò que és una benedicció, ja que avui és un dia on haurem de pujar molt, i fer-ho sense sol serà fantàstic!
Al cap d’una hora arribem a Playa Rosalina on ens registrem en un llibre de visitants, i creuem el pont sobre el riu Apurímac. Cau una pluja fina que dóna al paisatge uns tocs pastel.
Marjorie i Katja a Marampata
La pujada és bastant dura, però el fet de portar motxilla lleugera ajuda! Dinem a un poblet que es diu Marampata a uns 3000 metres, i el temps comença a millorar. Parlem amb una parella local i ens diuen que els seus avantpassats van ser soldats desertors que es van instal·lar aquí a finals del segle XIX, fugint de la guerra del guano entre els xilens i els peruans.

 

El temps va millorant i el paisatge és espectacular, amb les casetes de Marampata envoltades de prats verds i la Gorja de l’Apurímac al fons de la vall. Dinem envoltats de gallines i un gat.
Continuem caminant i arribem a la porta de control, on paguem 60 soles per persona. Els guardes ens comenten que les ruïnes reben uns 20-30 visitants per dia de mitjana. Hi ha diversos plans per acostar més visitants a les ruïnes, a través d’unes telecabines, que canviaran dràsticament la visita d’aquest lloc.
Al cap d’una estona veiem les primeres terrasses de Choquequirao a l’atra banda de la muntanya. La Katja flipa, es pregunta: “com algú pot fer terrasses d’agricultura en algún lloc tan boig?”. Estan ben bé a frec d’un precipici gegant. El Carlos ens diu que les terrasses que veiem tenen forma de “picaflor” (colibrí). Els peruans tenen una gran imaginació a l’hora de veure formes en les pedres i muntanyes i ruïnes, i afirmem donant-li la raó. La Katja se’ns acosta en privat i ens xiuxiueja: “yo creo que se parecen a un chanchito!” (un porquet).
Terrasses a la part inferior de Choquequirao
La Katja flipant amb les construccions inques
Colibrí o “chanchito”?
Acampem al campament de Choquequirao amb un cel clar, que ens permet veure la Cruz del Sur i altres constel·lacions. El Carlos aquesta nit està ben xerraire i ens explica històries de quant acompanyà els arqueòlegs quan estaven explorant les ruïnes, i de totes les teories que ell té sobre Choquequirao, que era en el passat, que volien dir les constel·lacions pels seus avantpassats inques… També ens fa un croquis del que ens recomana veure demà, ja que ell tornarà a Marampata per fer pasturar els cavalls.
Dia 3: Visita a les ruïnes i tornada fins al campament Santa Rosa Baja (9 km, -900 metres)
Avui és el gran dia! Ens aixequem ben d’hora, esmorzem i cap a les ruïnes s’ha dit! La plaça principal de Choquequirao es troba a 3075 metres d’alçada i és un lloc ben espectacular! Si bé l’acabat de les ruïnes de roca metamòrfica no és tan fi com el de Machu Picchu, fet de granit blanc, el lloc és d’una bellesa sublim, amb la gorja al fons i amb glaciars a la distància.
El 70 per cent de les ruïnes encara estàn a sota de la vegetació, el lloc és força gran i tardem 6 hores en explorar-lo a fons. La Marjorie avui té una energia desbordant i puja per tot arreu com si fos una cabra! És un privilegi viure aquest esperit explorador sense presses ni centenars de gent fent-se fotos amb “selfiesticks” al voltant.

A la plaça principal hi arriba un acuaducte fantàstic, que ve d’un turonet on hi ha edificis religiosos i unes colques o magatzems. Al costat de la plaça hi ha uns edificis gegants molt ben conservats i uns altres més petits que pensen que eren tallers.

Plaça principal, amb un canal d’aigua provinent de la zona superior on hi ha colques o magatzems

 

Edificis contigus a la plaça principal
Pugem a un turó on es creu que es feien vàries cerimònies i més enllà hi ha “la casa del sacerdote”, unes construccions cuadrangulars al costat d’un mirador on es veu tota l’esplendor del riu Apurímac i de les valls del voltant.
Vistes cap a l’Oest: el riu Apurímac al fons de la vall i les ruines de Choquequirao a la dreta
El lloc on vam al·lucinar més són les terrasses de las “llamas del sol”. Son unes terrasses que apunten a l’oest i intentem recordar el que ens ha explicat el Carlos. Començant per sota hi ha un pastor que s’assembla ala constel·lació inca del pastor, amb una fona, i més amunt hi ha una llama sola que unes terrasses més amunt es converteix en una llama amb una cria. Les llames son més i més abundants a mesura que vas pujant. A dalt de tot hi ha una serp o “Amaru”, un animal que conecta el món que ens envolta o “hanakpacha” amb l’inframón “ukupacha”. Les llames miren cap al nord, d’on surt la constel·lació inca de la “llama brillant” (la lira).

 

Les “llamas del sol”
Pastor al peu de les “llamas del sol”

 

Katja i una “llama del sol”
Equip Choquequirao!
Cansats i satisfets abandonem les ruïnes i tornem pel camí que vam fer ahir fins al campament de Santa Rosa Baja. Si es disposa de més temps es pot continuar cap a Machu Picchu (3-5 dies) o cap a Vilcabamba (encara més dies).
Dia 4: Santa Rosa Baja – Capuliyoc (11 km, + 1500 m, -600 m)
Avui ja només ens queda tornar. Ens aixequem ben d’hora, a les 4, per evitar la calor, i comencem a caminar amb els frontals. A les 7 arribem a Chiquisca i pugem cap a Capuliyoc on arribem cap a les 10 del matí. Justament a aquesta hora hi ha cotxes que han portat excursionistes que començaran la ruta. És una ruta bastant dura i mirem com somriuen mentres pensem: no sabeu el que us espera!
Ens acomiadem del Carlos i aprofitem per tornar al Cusco en un d’aquests cotxes, no para de sorprendre´m com de fàcil és moure´s per Perú!
Deixem els trastos a casa i anem fins al Casilda, un resturant amb menjar típic peruà per cel·lebrar com cal una bona bona aventura!
“Provecho”!

Yep Yep Yep

Mapa del hike:

Mapa de la ruta (només anada)