Hola a tots/es!
Espero que estigueu bé!!! en Yep Yep Yep torna a la càrrega amb més històries, aquest cop des de Patagònia!
Després de treballar una miqueta a Bariloche, Argentina, vaig creuar al poblet xilè de Futaleufú, primer pas per anar a visitar el meu amic Roberto a Coyhaique per cap d’any. Només passar la frontera, vaig passar de la sequedat i el vent, a la humitat i el món rural, del che boludo i de la “sh” de botella, al “po” i la cantarella xilena.
D’aquí a Coyhaique hi ha 400 quilòmetres de natura salvatge, glaciars i llacs que confirmen la idea de lloc indòmit que tenia de Patagònia. Tardo 12 hores en arribar, circulant lentament per una carretereta en gran part no asfaltada, plena de sots i esquitxada d’algun poblet cada vàries hores.
L’arribada a Coyhaique no pot ser millor, gran acollida de la família del meu amic i dinar amb sopa de patates, carn, choclo (blat de moro), cilantro i ají! Boníssim!
I a la nit, sopar de cap d’any amb ceviche de salmó i Chupe de Jaivas, un plat de cranc amb pa, ceba i vi blanc tot gratinat, i regat amb grans dosis de vi!
El dinar de cap d’any fou també ben patagònic: un asado de xai. El lliguen amb filferro a una doble creu metàl·lica i el rosteixen al foc durant 3 hores, tot sencer.
Tot i la bellesa de l’entorn, els camins no estan marcats ni habilitats pel trekking. Amb en Roberto i en Pacha en fem un dels pocs que està una mica marcat, el Cerro Castillo. Dura 3 dies i es troba una mica al sud de Coyhaique. Agafem el bus i baixem a las horquetas i caminem 3 dies per valls amb boscos de fals faig, glaciars penjants de pics punxeguts sobrevolats per algun cóndor i llacs de colors blaus únics. Espectacular!
Espero que el vostre 2015 també hagi començat fantàsticament!!!
El dinar de cap d’any fou també ben patagònic: un asado de xai. El lliguen amb filferro a una doble creu metàl·lica i el rosteixen al foc durant 3 hores, tot sencer.
Deixa un comentari