Sigui per passar 15 dies o uns quants mesos, Nova Zelanda ofereix l’oportunitat de perdre’s enmig de la natura i oblidar-se de tot. És un país que ofereix possibilitats per a tothom: des de fer un “road trip” i parar a miradors de vistes espectaculars a passejos de poques hores o rutes excursionistes de llarg recorregut, tan complicades com es vulgui. Un no pot parar de fer fotos i gairebé cada dia es fan fotos de postal, o sigui que cal portar la càmera ben a mà!
La gent és amable i sobretot mooolt relaxada, amb un ambient rural molt accentuat. Molta gent té barquetes o caravanes i aprofiten els caps de setmana o vacances per perdre’s en algun lloc amb bona pesca.
Les ciutats no valen gaire la pena, exceptuant potser Wellington a l’illa nord, on no cal agafar el cotxe per rondar amunt i avall i que té una vida cultural més animada. A més té el museu Te Papa, que és gratis i on hi podem trobar informació interessant sobre la natura de Nova Zelanda, cultura maorí, l’arribada dels europeus i les noves ones migratòries.
L’illa Nord té més població maorí i zones d’activitat volcànica que no hi ha a l’illa Sud, especialment a la zona de Rorotua, la White Island a Whakatane i el parc nacional de Tongariro, que és una meravella, amb el volcà Ruapehu de quasi 2900 metres, el Ngauruohe i el clàssic hike Tongariro Northern circuit. També té zones interessants de costa, com Northland i Coromandel, i el volcà Taranaki!
L’illa Sud té de tot menys ciutats grans: muntanyes increïbles, fiords, llacs de tots els colors i una costa plena de vida salvatge.
Adjunto un mapa amb els llocs preferits d’en Yep Yep Yep!
Els millors llocs de Nova Zelanda
Preus
Viatjar per Nova Zelanda surt més aviat car, ja que els preus del menjar i hostals són més o menys similars als preus europeus. Un cafè surt a uns 4-5 $, una cervesa uns 6-8 $, un quilo de formatge del barat uns 12 $ i dormir en una habitació compartida d’un backpackers val uns 25 $. Almenys els musclos de closca verda són barats, a uns 3 $ el quilo.
Musclos de closca verda, deliciosos i baratos!
Transport
El transport públic és bastant limitat i no arriba a llocs aïllats, encara que molta gent fa autoestop, una bona opció i fàcil si es té temps i ganes.
Les principals companyies de busos són Intercity i Atomic. També hi ha companyies que ofereixen paquets de transport una mica cars però que permeten conèixer gent i pujar i baixar del bus on es vol, com ara Stray Bus, Magic New Zealand Bus i Kiwi Experience, aquest últim és ideal per viatgers joves amb ganes de festa.
La millor opció per viatjar de forma independent i arribar a llocs remots (el país està ple de carreteres sense asfaltar) és llogar uncotxe o una furgoneta (hi ha una pila d’empreses: backpackers, apollo, wicked, escape, jucy cars, happy campers, hippie campers, etc…).
I si es viatja per una temporada llarga, comprar un cotxe (des de 1000 $) o comprar una furgoneta (a partir d’uns 3000 $). Molta gent fa servir la pàgina web de Trade me o la de backpackersboard, o també es pot anar als taulells d’anuncis dels principals backpackers per comprar-los directament a viatgers que deixen el país. Normalment els cotxes de backpackers tenen matalassos, material de càmping, mapes, etc… i són com petites cases mòbils.
Noies explorant Nova Zelanda en furgoneta
Per fer el canvi de papers només cal anar a correus i omplir un formulari, es tarda 5 minuts! Si es compra un cotxe diesel s’ha de pagar taxes depèn dels quilòmetres que s’han fet, a diferència dels cotxes a benzina.
És increïble la quantitat de cotxes vells que corren per les carreteres de Nova Zelanda. Per mantenir el cotxe en regla, cal passar el WOF (Warrant of fitness), com la ITV, cada 6 mesos i pagar el REGO (registre que permet tenir el cotxe en circulació) a correus pel període que es vol viatjar (entre 3 mesos i un any).
Per 9 mesos crec que costa uns 150 $. És important comprar un cotxe en forma i preguntar al propietari que li va haver de fer en l’últim WOF, encara que sempre es corre el risc de comprar un cotxe que sigui un nyap i falli al cap de poc. Jo no vaig tenir cap problema amb la meva Toyota Hiace, quina meravella!
Conduir a Nova Zelanda
A Nova Zelanda es condueix per la banda esquerra. És bastant fàcil, ja que fora de les poques ciutats que hi ha, les carreteres son només de dos carrils. El límit de velocitat és de 100 km/h i les distàncies es poden fer més llargues del que sembla perquè normalment les carreteres tenen bastantes corbes.
Per conduir es necessita portar un permís de conduir internacional. A Espanya en tramiten un per uns 10 euros que té una durada d’un any.
Conduint amb l’Stevie, el millor copilot
Informació turística
El país està molt preparat pel turisme, amb centres d’informació que fan casi innecessari portar una guia.
Hi ha I-sites a la majoria de pobles grans on es pot reservar o pagar hostals, tours, busos i altres, no necessariament d’aquell lloc, sinó de tot el país. Ells mateixos fan les trucades telefòniques necessàries o truquen a qui faci falta per obtenir una informació.
A les oficines del DOC (Department of conservation, com el medi ambient d’aquí però millor), als pobles principals i a tots els parcs naturals, es pot consultar tot el que té a veure amb natura: un personal molt simpàtic i preparat t’ajuda a comprar tiquets pels refugis, mapes i tríptics per excursions curtes o llargues i té informació del medi ambient.
La gent del DOC de Whakapapa, amb els que vaig tenir la sort de treballar com a voluntari un temps
Excursionisme
La millor web per organitzar una excursió és la secció de caminades del DOC. En aquesta pàgina es poden descarregar tots els tríptics gratuïtament i reservar plaça en un refugi, en cas que sigui necessari.
Hi ha 2 tipus de “trampings” (rutes de diversos dies): els normals i els “great walk”, unes rutes especials on els camins estan molt ben marcats, els refugis estan molt ben equipats. Hi ha 10 Great Walks, normalment en llocs de gran bellesa i en molts d’ells s’han de comprar en avançat a través d’internet.
Jo particularment vaig fer pocs Great Walks, ja que hi ha centenars de rutes i refugis amb menys gent i paisatges espectaculars.
Barker Hut, Arthur’s Pass
Els refugis valen entre 5 i 15 $ i a les oficines del DOC es poden comprar els tickets que es deixen dins d’una caixa al refugi.
Si es viatja per una temporada llarga, val la pena comprar l’“annual pas” que permet dormir a bastants refugis i que costa 92 $ per 6 mesos o 122 $ per 1 any. Hi ha refugis on no es pot fer servir, com tots els refugis dels great walks i alguns altres. És increïble la quantitat de refugis que hi ha (més de 950!), la majoria en molt bon estat i amb matalassos, i els camins estan molt ben indicats.
Hi ha diversos llibres sobre excursionisme a NZ, com “Weekend Tramps” de Nick Groves o el “Tramping in New Zealand” de Jim Dufrosne.
L’opinió d’en Yep Yep Yep és que a vegades val la pena fer un cop d’ull al mapa i preparar els teus propis itineraris, ja que alguns ”tramps” recorren les valls i el paisatge de bosc de faig es pot fer una mica monòton.
Per exemple, el 1r dia del popular “Greenstone Track” va per la vall dins del bosc de faig, i gairebé et passes el dia enmig dels arbres sense vista. Si es puja a “Key Summit” i es continua per la carena fins a “peak 1531”, es pot baixar a Mc Kellar Hut (final del primer dia) i encara que és més cansat, es tenen vistes increïbles. Adjunto fotos amb la ruta convencional (blau) i la variació (vermell).
Ruta de Greenstone per la cresta
Greenstone Track per la cresta, baixant al hut Mc Kellar
També està bé fer alguns trekkings més populars o “great walks” on es pot conèixer fàcilment altra gent, com ara el Great Walk Abel Tasman, que surt bastant barat en tenda i es pot fer en kayak, o el hike normal Rees-Dart passant per Cascade Saddle.
Sortida de sol en kayak a Abel Tasman
Hi ha diversos clubs de muntanya que fan cursos i activitats, però alguns dels petits no funcionen massa bé. El NZAC i el CMC són dos dels clubs que fan activitats regularment, i fer-se soci val 105 i 55 $ a l’any, respectivament.
Camping
Els càmpings privats normals valen entre uns 12 i uns 20 dòlars per persona i tenen bones instal·lacions: sales d’estar amb taules i sofàs i cuina amb material de cuina, plats, coberts...
A part dels càmpings comercials hi ha la xarxa de càmpings del DOC, amb un preu que oscil·la entre els 0 dòlars en llocs aïllats i sense aigua potable i 12 dòlars, encara que la majoria valen uns 6 dòlars.
Abans era bastant popular fer freedom camping, és a dir, acampar allà on vulguis sempre que hi hagi un lavabo a prop (a Nova Zelanda hi ha lavabos a tot arreu) o tinguis un lavabo en el vehicle en què viatges. Ara costa trobar llocs per fer freedom camping, encara que sempre es pot trobar un lloc adequat si es busca una estona o es parla amb altres viatgers.
Al camping amb la furgo a Nova Zelanda
Flora i fauna
Nova Zelanda no té animals perillosos ni gaires plantes verinoses. Els seus animals són ben peculiars i molt interessants. Tenen l’únic lloro nocturn i el més gras del món (Kakapo), l’únic lloro alpí (el Kea, al qui li encanta esquinçar tendes per veure si troba menjar), el kiwi, pingüins (el pingüí d’ull groc és un dels més amenaçats del món), foques i molts d’altres.
Pingüí d’ulls grocs
El Kea, l’únic lloro alpí del món
En aquest video podeu veure com d’intel·ligents són els Kea:
I un dels meus vídeos preferits de Kakapo:
La creació de Nova Zelanda i els seus ocells peculiars
Fa 200 milions d’anys Pangea es va dividir en Laurasia (el que ara es Europa, Amèrica del Nord i Àsia) i Gondwana (el que ara es Sud-amèrica, Àfrica i Oceania). Gondwana compartí part dels seus organismes fins que es començà a dividir.
Fa 80 milions d’anys Nova Zelanda es va separar d’Austràlia quan els dinosaures dominaven la terra i els mamífers encara no s’havien desenvolupat. Es creu que un petit marsupial que ja vivia a Sud Amèrica, fa uns 60 milions d’anys, va migrar cap a Austràlia creuant l’Antàrtica.
Segons aquesta teoria, Nova Zelanda es va desenvolupar sense mamífers i les aus van ocupar els nínxols que normalment ocuparien els mamífers. La gegant “Haast Eagle”, de 15 quilos, ocuparia el lloc del lleó, el Moa (com un estruç però a la nova zelandesa) el lloc de la girafa, i petits ocells i insectes el lloc dels ratolins, creant una bona gamma d’estrambòtics ocells, molts d’ells nocturns (per evitar a la Haast Eagle).
Moa i Haast Eagle
Arbres únics
Pel que fa a la flora, encara avui els boscos de faig estan emparentats amb el faig de Sud-Amèrica (gènere Nothofagus) i els mil·lenàris Kauri de Nova Zelanda són de la família de les araucàcies, com l’”arauco” sud-americà o el Bunya Pine australià.
Les espècies importades
Amb l’arribada dels maoris entre, l’any 1000-1200 DC, s’introduïren gossos i rates que van interferir en l’ecosistema. El moa s’extingí a mans dels maoris cap al 1800 i els boscos de la illa sud van disminuir considerablement.
L’arribada dels europeus al segle XIX va suposar la desaparició de gran part del bosc a l’illa nord, que va ser talat per fer vaixells i per a la construcció de cases, i un gran nombre d’animals van ser introduïts: el pòssum australià i els erminis per la pell, el conill, l’isard, el thar (una “cabra” gran i peluda de l’Himàlaia) i el cèrvol per a la caça, truites de riu per a la pesca, gats, gossos, vaques i ovelles.
Excursionista interactuant amb un possum
Molts d’aquests animals són considerats una pesta, ja que competeixen i destrueixen els organismes natius, i és permès caçar-los. DOC fa diverses operacions per al control d’aquestes espècies, com trampes i el llançament de milers de boletes amb verí (TNT o 1080) que maten bàsicament als mamífers. L’ús del 1080 és criticat per caçadors i alguns ecologistes pels efectes secundaris que pot tenir en els animals caçats i en el medi ambient respectivament.
Pronunciació Maori
Ja que hi som, està bé aprendre quatre conceptes per tal de pronunciar els noms dels llocs més o menys bé. El maori és bastant fàcil de pronunciar per a nosaltres:
Les vocals es pronuncien com en castellà.
“Wh” es pronuncia com una “f”
“ng” moltes vegades es pronuncia com una “n”
L’accent es troba sovint a la primera síl·laba.
Pots practicar la pronunciació cantant la cançó E-Poi i pels més valents/es podeu intentar pronunciar el nom més llarg de totes les poblacions de NZ: Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu!
Vol dir “El cim on Tamatea, l’home amb grans genolls, escalador de muntanyes, el viatger empassador de terra, que tocà la flauta per a la seva estimada”. Bona sort! Podeu comprovar si ho heu fet bé en aquest video!
El temps
Nova Zelanda està al mig de l’oceà i rep un gran nombre de fronts. Molts d’ells vénen de l’oest i es queden encallats a les muntanyes i garanteixen uns quants dies de pluja. Aquest és el cas de la West Coast i de Fiordland.
De totes maneres, una predisposició mental a estar moll és adequada: els nova zelandesos creuen rius sense treure’s les sabates i baixen rius fent kayak encara que plogui!
Els estius son frescos, sobretot a la nit, i els hiverns són suaus excepte a zones de muntanya.
Visats
Es pot visitar Nova Zelanda durant 3 mesos sense haver de tramitar cap visat (passaport espanyol). També es pot demanar una “working holidays visa” si es té menys de 30 anys, i permet treballar, estudiar i viatjar. Només es concedeixen 200 “working” holidays a l’any per a l’estat espanyol.
Deixa un comentari