Amb el Christian i la Melissa lloguem una bici i anem cap a la reserva. Només sortir del poble ens trobem envoltats de dunes daurades que contrasten amb el cel blau, el paisatge és fantàstic! La major part de la costa del Perú està formada per desert, un 10 % del país. La resta del país està format pels Andes o “Sierra” (30%) i la Selva, l´Amazones (60 %). Perú té unes 2.5 vegades la mida d´Espanya.
 |
| En bici per la península de Paracas |
 |
| Lagunillas |
Lluitant contra el vent aconseguim arribar a un minúscul poble de pescadors anomenat “Lagunillas”, que amb les barquetes, els pelicans i les dunes sembla ben bé un quadre. Aquí aprofitem per menjar ceviche i beure una cervesa.
 |
| Port de Lagunillas |
 |
| Posta de sol a la Catedral, Paracas |
De Paracas vaig cap a l’Oest per visitar Huacachina, un oasis a prop d’Ica. El lloc va ser una espècie de balneari per descansar a mitjans del segle XX i avui en dia és un centre turístic on la gent hi va per anar en boogie pel desert i lliscar dunes avall amb una taula d’snowboard. Tot i les discos plenes d’adolescents d’Ica els caps de setmana, el lloc té un cert encant.
 |
| Oasis de Huacachina |
Amb la meva amiga Karin de Lima decidim fer una volta en Boogie a la tarda, que és millor per evitar la calor i poder veure la posta de sol. És com una muntanya russa però pel desert!
 |
 |
|||
| Vinyes de Tacama, a Ica |
També vam aprofitar per visitar les vinyes i bodegues de la marca Tacama. Quan els espanyols van envair els inques van plantar els primers ceps per obtenir vi per les misses a prop de Mollepata, a casi 3000 metres d’alçada, i la collita no va anar gaire bé. Per això van traslladar les vinyes a prop del mar, al desert domesticat per canals d’irrigació per les cultures Nasca i Paraques.
 |
| Eines per a destil·lar Pisco |
Amb el temps a part de vi, van començar a produir Pisco, l’aiguardent estrella de Perú. Per fer pisco es fan servir 8 varietats de raïm, 4 aromàtiques i 4 no aromàtiques. Es premsa i després de 1 o 2 setmanes fermentant es destil·la. Té uns 42 graus d´alcohol i s’assembla a la grapa, amb la diferència que no s’usa la pell per a la seva obtenció. Hi ha piscos purs (una sola varietat de raïm), “acholados” (vàries varietats de raïms) o mosto verde (amb fermentació més curta). Això del Pisco és tot un món!
 |
| Carrer 28 de Julio, Ayacucho |
Abans de tornar cap al Cusco, passo un parell de dies a Ayacucho. Aquesta ciutat no és gaire turística i té uns carrers bonics i molts patis i esglésies, sembla que estigui a Andalusia. Està ben bé enmig dels Andes i enmig del no res, però malgrat això és una ciutat clau en la història del Perú.
 |
| Monument a la Pampa de Quinua que commemora la Batalla d´Ayacucho. |
A part d’haver sigut la base de la civilització Wari (segles VII a XIII), és un lloc clau per la independència del Perú i els països d’Amèrica llatina d’Espanya després de la victòria de les tropes patriòtiques sobre les realistes el 1824 (capitulació d’Ayacucho).
I el que més em va impressionar és la història del terrorisme, que va tenir molta força en aquesta àrea. A partir del 1980 i durant 12 anys, hi va haver una guerra entre el grup Sendero Luminoso, que volia instaurar un règim camperol comunista i l’exèrcit, que considerava els camperols i estudiants com un perill. El balanç va ser de 70.000 morts, el 45 % per part de Sendero Luminoso, el 30% per part de l’exèrcit i la resta per altres grups armats com Tupac Amaru. Un drama amb desapareguts, violacions i torturats amb conseqüències que encara duren, com a altres països d´Amèrica llatina com Xile o Argentina.
 |
| Mural al museu de l´ANFASEP, Ayacucho |
Aquí un trailer del fantàstic documental de Luis Cintora, Te saludan los cabitos:
Després de 12 hores parem a Abancai per esmorzar i evidentment el bus s’espatlla. Mentre el conductor el repara una dona se m’acosta i em pregunta: “Gringo, adónde vas?”. Aquí gringo és l’equivalent de guiri. No comment.
Deixa un comentari