Sucre i Maragua

Sucre és una ciutat molt bonica amb cases colonials totes pintades de blanc i amb tràfic força ordenat. També té un “mercado central” molt interessant, on venen plats típics i queviures.

Aprofito per fer una mica el turista: visitar la plaça de la Recoleta, amb bones vistes de la ciutat, l’església San Francisco, on al 1809 van sonar les primeres campanes de la guerra de 16 anys per la independència, menjar al Cóndor, un restaurant-ong vegetarià i beure cervesa a l’hostal-centre cultura Café Berlín.

La visita més interessant sens dubte és la de la Casa de la Libertad. Al 1825 es va acabar la guerra per la independència i en aquest edifici es va discutir si volien formar part de Perú, part d’Argentina o format el seu propi estat, que és la opció que guanyar. El 6 d’agost es va firmar la independència del nou estat, Bolívia, en homenatge al primer president, Simón Bolivar.

Em va semblar molt interessant la història de Juana Azurduy, una lluitadora per la independència que només ha sigut reconeguda al segle XXI.

Casa de la Libertad

Juana Azurduy

Hike de Maragua, 3 dies i 2 nits

Un cop visitada la ciutat, decideixo explorar els voltants fent una caminada de 3 dies. Agafo un bus cap a Potolo des d’aprop del “Mercado Campesino Sucre” i faig una ruta per Maragua, una antiga zona volcànica, amb petjades de dinosaure i pintures rupestres.

Al cap d’una hora i mitja arribo a la Capilla de Chataquila, on baixo del bus i començo a caminar! Podeu veure un mapa de la ruta aquí i també el link a ridewithgps.

Mapa Hike Maragua

Paisatge de Maragua

Primer de tot, enfilo cap al nord per fer una anada i tornada a Inca machay i Pumamachay, en total 9 km. Allà hi ha unes pintures rupestres que tenen entre 2500, les primeres (cultura Sauces) i 1500 anys les segones (cultura Huruquilla). La veritat és que es veuen ben fresques, jo crec que algú els hi ha fet una repassadeta recentment!

Pintures rupestres Incamachay

Després segueixo una part del “capac ñan“, la xarxa de camins inques que cobrien més de 30.000 km. Està perfectament restaurat i és una delícia, un camí penjat al costat de la muntanya sostingut per murs de contenció amb una pendent ideal pels viatgers i els “chasquis”, els corredors inques que transportaven missatges. Agafo aigua en un riu i la porto amb mi uns kilòmetres fins acampar, ja que es una regió bastant seca.

Camino Inca

El matí següent continuo la ruta arribant a Maragua, on les botigues no tenen gairebé res, i per sort trobo pasta i salsa de tomàquet! Continuo per una ruta poc marcada (sort de les aplicacions digitals maps.me i view ranger per guiarme) fins arribar a les petjades de dinosaures, sauròpodes i anquilosaures, a Niñu mayu. Aquí torno a demanar aigua per acampar una mica més amunt, amb bones vistes de la vall.

Petjades de dinosaure a Niñu Mayu

Pastora i paleta de colors anant cap a Niñu Mayu

El dia següent camino fins a Potolo per tornar en bus cap a Sucre. Potolo es un poblet bonic que resumeix l’esperit de la zona: gent de la cultura Jalq’a que treballen el camp i parlen quechua,amb una gran bola de fulles de coca a la galta que miren entre estranyats i indiferents els gringos que passegem en motxilla pel seu poble.

Podeu veure més fotos d´aquesta regió aquí.