Hola yep yeperos! Torna el blog amb un viatge que ens portarà per Bolivia i Brasil!

 

Surto del Cusco en un bus nocturn molt còmode, fins en yep yep yep hi pot dormir totalment estirat!

 

 

 

Després de creuar la frontera amb Bolívia, arribo a mig matí a Copacabana. La intenció era continuar cap a Sorata, però el llac Titicaca és com un imant amb els seus increïbles tons de blaus i decideixo passar la nit al poble. Aprofito per pujar al cim del calvario i per menjar truita del llac al “comedor popular“. 

 

Vista des de cerro Kesanani

El següent matí pujo a la “horca del inca” o pachataka. De fet, els espanyols ho van traduïr malament, ja que en aimarà significa “lloc on es mesura el temps” . La cultura chiripa, al 1500 aC, ja feien servir aquest lloc com a observador astronòmic dels solsticis, de les estacions i per predir eclipsis. Continuo pujant entre roques amb formes estranyes fins arribar al cim del Kesanani, a 3990 metres. La vista de Copacabana i del llac és espectacular!

telefericos de la Paz
 
La meva intenció era anar cap a Sorata, un lloc envoltat de muntanyes i glaciars. Però la temporada de pluges aquest any és molt potent i el pronòstic pinta fatal i decideixo anar cap a La Paz. Si voleu veure muntanyes i cel blau, eviteu viatjar per aquí del desembre al març, ja que és la temporada de pluges, o viatgeu sense pressa per aprofitar les finestres de bon temps. 

 

L’entrada a la Paz des de l’Alto impacta: una vall gegant plena de cases fetes de maó que sembla que estiguin a punt de vessar. El contrast a la ciutat és brutal, amb els nous telefèrics que comuniquen les parts altes més modestes de la ciutat amb el centre, al fons de la Vall, i autobusos Ford de l’any de la kika. Dones vestides amb el típic “sombrero borsalino“ venent flors, verdures i sucs, assegudes al terra i joves vestits a la última moda.

 

 

 

Busos ben curiosos els de la Paz
Dones venen Moraya i Chuño a la Paz
D’entrada impacta una mica i em sembla que la gent es més seca que a Perú, hi ha menys somriures i ningú et parla als mini-busos. S’han acabat els afalacs cap als gringos tan habituals a Perú. Però poc a poc s’agafa el ritme i s’aprèn com moure’s per la ciutat. M’allotjo al hostal Iskanwaya a prop de la Plaza Sucre, un lloc ideal ja que és cèntric però tranquil.

 

Hi ha un munt de coses per fer a la Paz: museus, mercats, la cinemateca boliviana, edificis, passejar i veure la gent. Les meves activitats preferides han estat donar voltes per la ciutat amb “teleférico” i les excursions al “valle de la luna” i “valle de las ánimas”, a la part sud de la ciutat.

 

 

 

Agafant un bus que digui “Mallasa“ o “Zoológico“ s’arriba al “valle de la luna”, on un camí et permet passejar enmig d’unes estalactites d’argila en un ambient desèrtic. 

 

 
Valle de la Luna
Però la meva sortida preferida és la del “valle de las ánimas”. Del centre agafo el bus 42 (o el 48) per anar a Ovejuyo, a 3700 m. Des d’aquí es puja seguint el riu que ha erosionat les roques creant unes formes serrades espectaculars. Més amunt, la vall es fa més estreta i continua per uns camps de “papas” que tenen una vista privilegiada. Es continua pujant per una pista i s’arriba a una aresta a 4350 metres amb una vista impressionant amb centenars d’agulles de roca i la ciutat de la Paz al fons. Baixo per una vall una mica més al nord, amb el riu més ample i uns quants paceños que aprofiten el diumenge per passejar els seus gossos.

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=xHjRo2TK92g&w=320&h=266]
 

Per sortir una mica més afora de la ciutat decideixo apuntar-me al tour de la “carretera de la muerte”, una carretera que en algun moment va tenir una mitjana de 100 morts per any. Amb dos guies de l’empresa Barracuda, uns anglesos, uns australians i un brasiler, baixem en bici des de 4600 metres a 1200 metres. La carretera actualment no té tràfic, es com una via verda amb precipicis de 600 metres i cascades espectaculars. L’experiència és bastant guiri però molt divertida.

Aprofito per quedar-me al poblet de Coroico i gaudir de la calor mentre la gent fa petar la xerrada asseguts al carrer. Aquesta regió s’anomena Yungas, és el bosc entre la Sierra y la selva.

Molta gent es dedica a cultivar coca, molt més ben pagada que la taronja. Aquest és un dels llocs autoritzats per cultivar coca i proveeix de fulla de coca l’altiplà de Bolívia. També hi ha una comunitat gran d’afrobolivians, amb vestits típics.

 

Un carrer de Coroico

Podeu veure més fotos aquí: fotos de Copacabana a la Paz 

Això és tot per ara, fins aviat!

Yep yep yep