La ciutat d’Arequipa és coneguda per estar envoltada de tres imponents volcans actius, el Misti, el Chachani i el Picchu Picchu, per la “mòmia Juanita”, trobada a dalt del volcà Ampato als anys 90 i també pel seu deliciós “queso helado”. 

Però una de les coses que la fa única és l’ús de la pedra de “sillar” (carreu en català) per a les construccions, amb contraforts dissenyats per suportar millor terratrèmols i de color blanc, que li donen el sobrenom d’Arequipa, “la ciudad blanca“. M’han dit que hi ha unes canteres on extreuen “sillar” i que es poden visitar. 

Claustre de la Compañía de Jesús, de sillar

 

Paro el primer taxi que trobo i li dic d’anar cap a allà. El conductor és ben aventurer i m’anirà de conya  després per posar el cotxe per alguns camins de cabra. Es diu César (tel +51 947 874 921).

Li dic que em porti a les canteres de “sillar” d’Añashuayco i ens costa una bona estona trobar-les, entre barris modestos de carrers polsegosos i gossos abandonats. Millor si us guardeu aquest punt de referència a Google maps, cantera d’Añashuayco.

Arribem a un punt d’informació, paguem l’entrada i ens trobem en mig d’una vall ben ampla d’on extreuen “sillar”. A una paret han fet un relleu d’un home treballant “sillar” enmig d’unes columnes que  li donen un aire ben solemne. També hi ha la bandera de Perú gravada en una paret. 

 

El “sillar” és una pedra d’origen volcànic provinent del Chachani. Sembla ser que una gran núvol de gas amb fragments ignis molt petits van envair la superficie als peus del volcà a una velocitat molt alta, i al perdre velocitat, aquests fragments es van fusionar degut a la temperatura, creant una capa  de “sillar”.
Claudio a Añashuayco
Parlo amb un obrer que treballa amb una maça i un punxó uns blocs de “sillar”, tallant-los i apilant-los curosament. És diu Claudio i des dels 10 anys treballa a la cantera, ja fa 50 anys. M’explica que és una feina dura. Mastega fulles de coca per tenir menys gana i perquè diu que li protegeix els pulmons, com si la coca fes de filtre. Encara que la feina es podria fer amb màquina, és habitual tallar la pedra de forma manual, sent artesanal.

Amb el César baixem amb cotxe pel mig de la Vall per un camí ple de pedres i uns treballadors de la zona ens saluden des d’un camió que s’emporta els blocs ja tallats de “sillar”. Girem a la dreta fins a la carretera asfaltada  AR 114 (La Joya a Arequipa) i continuem uns quilòmetres enmig del barri de Cerro Colorado. Més i més gent han fet assentaments enmig del desert, en llocs sense aigua ni serveis atrets per les oportunitats laborals de la ciutat. 

Seguim senyals durant mitja hora fins arribar a Culebrillas: una espectacular escletxa de “sillar” s’obre davant nostre, amb camins polsegosos i grups dispersos d’homes treballant, protegint-se el cos i la cara de la pols i del sol amb teles. 

 
Joel i pila de roques de sillar acabades i preparades per transportar
Germans Castañeda

Parlo amb els germans José i Daniel Castañeda, que em diuen que són del nord, de Chimbote, on eren pescadors. Al casar-se van començar a treballar amb el sogre a la cantera. Diu que els paguen uns 5 soles (com 1.5 dòlars) per pedra i que cobren uns 1200 soles al mes, 370 dòlars. 

M’expliquen que pel so que fa la paret de pedra al colpejar-la poden saber si caurà o no, i l’enderroquen per tallar els blocs a una mida establerta que faci fàcil als obrers aixecar i treballar la pedra.

Si voleu veure en detall com es talla un bloc de “sillar” podeu veure aquest interessant vídeo dels germans Castañeda en acció:

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=LENdvZZBH98&w=320&h=266]

Continuo per la gorja veient diferents grups de treballadors. Alguns m’indiquen una zona on hi ha marques a les parets dels “antiguos”, del 300 al 1400 dc i algunes més noves, amb formes d’animals (camèlids, cèrvols, aus), geomètriques, del sol… Pels “antiguos” aquests tipus de llocs eren una “paqarina”, un lloc sagrat d’orígen dels humans i dels animals.

 

Per acabar el dia tornem per Cortinada per un camí ple de rocs fins a Uchumayo i d’aquí cap a Arequipa, amb un paisatge fantàstic de desert i hortes al llarg del riu Chili, que bé podria ser el mateix camí que feren les pedres de “sillar” fins arribar a ser part d’imponents cases, catedrals i monestirs de la ciutat d’Arequipa.

 

Salut!

 

                P.d. podeu trobar més info a: http://rutadelsillar.com/web/