L’Isla del Sol

“La isla del sol” és sens dubte un dels llocs més bonics que he vist. Està situada al cantó bolivià del llac Titicaca, a 2 hores en barca des de Copacabana i a 3800 metres d’altitud.

Pastora al capvespre

Desembarco a la part nord de l’illa, a Challapampa. És febrer i està ple de xilens i argentins que acampen a la platja. Jo continuo resseguint la costa fins a la “Playa de la Sirena“, un paradís terrenal on la Rita i l’Elvira tenen cabanes a la mateixa platja.

Taula de sacrificis a l’Isla del Sol

Conec uns nois argentins, el Matias, el Leo i el Sebastián, que han organitzat una sortida en barqueta per veure una ciutat submergida al mig del llac de la cultura Tihuanaco (500 ac a segle VII dc).

Enmig d’unes onadetes que fan bellugar tota la barca arribem al lloc indicat i el noi que porta la barca ens apunta un punt fosc a l’aigua i ens diu: “la ciudad submergida está aquí abajo”. “Pero… No se ve nada!”- li diem. Ell arronsa les espatlles i nosaltres ens quedem amb cara de borinots. Aprofitem per explorar l’illot veí, Coa, que té forma cònica, on trobem restes de cerimònies dels locals.

Elvira a la Playa de la Sirena

M’explica que la platja de la sirena es diu així perquè les nits de lluna plena surt una sirena de la cova que hi ha a un cantó de la platja i inspira els músics que l’esperen a fora amb flautes. També explica que d’aquesta illa sortiren els primers inques, Manco Capac i Mama Ocllo, per explorar terres més al nord fins a trobar Cusco, on la vara d’or que portaven s’enfonsà a terra ella sola, com a senyal.