Catedral d´Arequipa
Arequipa és una ciutat bonica i elegant, amb edificis fets de “sillar”, una pedra blanca volcànica, que li dona el nom de la “ciudad blanca”. Em passejo pel centre, amb la catedral, la “Compañía de Jesús” i una bonica plaza de Armas. Els edificis tenen una construcció ben interessant, com a reforç dels freqüents terratrèmols que els destrossen de tant en tant. Comparat amb Cusco, em sembla una ciutat més ordenada y tranquil.la (i també un pèl més sosa). També aprofito per fer un cop d’ull al Monasterio de Santa Catalina, un monestir que sembla ben bé un poble, on hi van viure monges durant 4 segles.
Compañía de Jesús, ben reforçada contra els terratrèmols

Però el que realment estimula la ment d´en Yep Yep Yep és la vista dels imponents volcans que envolten la ciutat d´Arequipa: el Chachani, de 6.075 metres i el Misti, de 5.822 metres.

Em quedo a l´hostal Orkkowasi (Orkko= muntanya, wasi=casa) just a dos carrers de la Plaça d´Armas. Comento al José, el simpàtic propietari de l´hostal que si coneix una empresa que facin tours per pujar alguna d´aquestes muntanyes. 

Ell em diu que ell mateix vol pujar per entrenar una mica, i que prefereix el Misti perque és més dur de pujar que el Chachani, ja que per pujar a aquest últim t’acosten força a prop del cim i no és tan exigent. Comprem menjar, preparem la tenda i el fogonet, i el dia següent cap al Misti s´ha dit!

Ens aproximem a l’inici del camí amb el taxi del seu germà passant el barri Alto Selva Alegre mentres anem parlant de política (hi han eleccions generals a Perú a l´Abril de 2016), d´Espanya i de fútbol.

Comencem la caminada a la banda del sector Pastores, a 3.395 m. És un camí erm, ple d´arbustos secs i fa una calor que espanta. Al fons es dibuixa la perfecta forma del con volcànic que volem pujar.

Començo bé i amb energia, però encara que ja porto un mes al Cusco i estic una mica acostumat a l´altura de seguida em canso.

Això de l’alçada és difícil d’explicar fins que no ho experimentes. El meu cos demana parar de tant en tant per poder abastir les meves cèl·lules d’oxigen, i menjar i beure aigua. La única solució és anar al ritme que el cos et demana, que a vegades és un ritme ben lent!

Pugem per una secció anomenada “cola de lagarto”, amb debris volcànic que fa que avancis dos passos i en tornis un enrere. 

I després arribem a la zona del “nido del Aguila”, més fàcil d’avançar per ser més rocós. No és una ascenció gaire tècnica a part del repte de l’alçada. 

Al cap d’unes 7 hores de caminar acampem amb fantàstiques vistes d´Arequipa i del volcà Chachani al costat. Una llum vermellosa fa que sembli que estiguem a la lluna, i és fa de nit mentre les llumetes d’Arequipa s’il·luminen al fons. 

L’endemà ens llevem a les 3.30, esmorzem i amunt s’ha dit! 3 hores més tard arribem al cim, a 5.822 metres, on hi ha una creu i fantàstiques vistes d´Arequipa i del con volcànic fumejant que ens acostem a explorar. Fa molt de temps que no em cansava tant! És el cim més alt que he pujat mai i em fa admirar els alpinistes que fan pics a alçada i equipats, és realment dur!
Yep yep yep trinxat a dalt del cim


Ens relaxem una estona a dalt del volcà i baixem com un llamp. L’alçada no es nota baixant! Si hem tardat 10 hores en pujar, tardem només 2 hores en baixar! Bufar i fer ampolles!

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=Lr6FgAsWyHg&w=320&h=266]


Ara només queda tornar a Arequipa i cel·lebrar-ho amb una “chela bien helada”!

Salut!