Botiguer gaudint del seu mate
Una de les coses que em van sorprendre més al arribar a Bariloche, Argentina, van ser les petites carbasses y termos que carretegen amunt i avall tots els argentins. Dia i nit els veia xarrupant una canya metàl·lica o “bombilla” amb gran delit, gaudint del seu mate!
La veritat és que la cosa enganxa: hi ha una multitud diferent de “yerba”, suaus,  fortes, amb palo… La meva preferida son les fortes amb palo, com la “taragui” amb palo. La yerba mate es una planta que creix a la selva i que té propietats diürètiques, estimulants  (té mateïna) i antioxidants, 10 cops més que el vi!

Un passadís ben acolorit de yerba mate a tots els súpers
A més és un ritual ben social, el del mate que és comú a tota la Patagonia, Argentina i Uruguai i es pot gaudir amb família, amics i companys.
Va així: es posa la yerba mate a la carabassa, es capgira un segon per evitar que el polsim quedi al fons, es decanta el mate dins la carabassa a un angle d’uns 45 graus i es posa la bombilla de forma perpendicular a l’herba. Després s’afegeix aigua a 85 graus (tenen bullidores que ho fan, per no cremar l´herba) i sense acabar de mullar tota l’herba.
El “cebador” o preparador del mate el prova, per veure si està massa calent o fred, i si està bé el reomple i el passa al voltant, reomplint-lo cada cop que algú se l’acaba i canviant l’herba quan el mate està “lavado”, o insípid. Quan en tens prou, al tornar el mate al cebador li dius gràcies,  i ell/a et diu “provecho”.
Al voltant del mate es creen entranyables converses i les hores s’escolen en habitacions poc il·luminades envoltat d’amics.

Després de la meva etapa a Patagonia, vaig volar cap a Cusco, on la Violeta, la propietària del lloc on vivim, em va bullir aigua i em va preparar un te de fulles de coca, que va bé per combatre els efectes de l’alçada. Cusco es troba a 3400 metres d’alçada i els primers dies sents mal de cap i notes que costa pujar escales!

La Marta ven coca al mercat de Wanchaq, Cusco
La planta de coca creix a la selva del Perú (i països veïns) i es una planta d’ús quotidià als andes i molt important per la gent local. Abans de l’arribada dels espanyols, el seu ús estava restringit als senyors inques, i només arribar, els conqueridors la van prohibir. Però poc després van adonar-se que el seu consum mantenia al poble distret i en van promocionar el comerç.
Es pot comprar fulles de coca als mercats o en paradetes al carrer. Als mateixos llocs venen la “llipta”, cendra d’algun vegetal, que barrejada amb les fulles activen alguns dels 14 alcaloides de la planta. A part de poder fer-se servir en te, es pot mastegar i té propietats energitzants i supressores de la gana. Barrejat amb orina i aiguardent, es pot fer una pasteta per aplicar en cas de mal d’altura, per sort no he hagut de provar!
Shaman Lucas amb un kintu en un pago a la tierra

La coca es una planta sagrada per la gent local. Fent un “kintu” (tres fulles maques de coca ajuntades amb greix de llama) hi bufen l’alè i comparteixen els seus plans i pensaments amb els apus, déus que resideixen en muntanyes sagrades, per rebre aprovació i bon auguri. També s’usen com a part essencial dels “despachos o pagos a la tierra”, una cerimònia per restablir equilibri en les relacions entre els humans i “pachamama” o la mare terra.
També es una manera de comunicar-se socialment. Si necessito ajuda del meu veí i li demano: “Juan,  vull arreglar el terrat, m’ajudes!?” tot oferint-li unes fulles de coca i n’agafa i mastega, vol dir que m’ajudarà i espera que jo l’ajudi en el futur quan ho necessiti. Es un “hoy por ti y mañana por mi” que es coneix com a “ayni” en quechua, un costum centenari i clau de les comunitats andines o “ayllu”.
Yep Yep Yep