Steph i Allison més contentes que dues gínjoles
Després d’un fantàstic principi d’any, vaig baixar més cap al sud per emprendre una nova aventura: fer un trekking a l’illa de Navarino (Xile), al sud de Tierra de Fuego.
Desde Punta Arenas vam anar cap a Puerto Williams en un avionet que sobrevolà Tierra de Fuego, amb vistes a la serralada de Darwin.
Puerto Williams és el poble més al sud del món! Està situat al mig del canal de Beagle i té un aire desangelat, amb els seus carrers polsegosos i sense asfaltar, plens de maquinària, i un bon grapat de gossos abandonats fent la migdiada al carrer. 

Puerto Williams i el Canal del Beagle
Aquí hi ha militars xilens de l’exercit naval, gent que es dedica a la pesca del centollo de juliol a novembre i gent enfocada al turisme: Antàrtida,   excursionistes i els iots que viatgen cap a Cabo de Hornos.
Només arribar tothom et saluda i la dona de l’hostal ens deixa el cotxe per anar a fer un volt! M’encanta!


L’endemà comença l’aventura: 5 dies caminant al voltant dels Dientes de Navarino, amb llacs arreu, fang, neu i vent! I jo que em pensava que em saltaria l’hivern! La segona nit va nevar i ho va deixar tot ben enfarinat! Èpic!

Laguna del salto i Dientes de Navarino i nosaltres, dia 1
                                                                     Llac Picacho i dientes de Navarino, dia 2
I aquí un video del paso Ventarrón, el dia 3:



Llac Guanaco i Canal de Beagle, dia 5

Vam passar per llacs amb preses de castors, que van ser introduïts a Argentina al 1947, es van estendre, i ara son plaga a tota la zona, encara que no en vam veure cap. El trekking en si és espectacular, encara que a vegades em semblava estar a Aiguestortes… però nomes de pensar que estas gairebé al final del continent sudamericà i a tocar del Cabo de Hornos en fa una fantàstica aventura!

Yagans a la seva canoa, foto històrica
Un cop acabat el trekking, vam aprofitar per visitar el museu sobre cultura Yagan del poble. Els Yagan o Yámanes eren un poble local que vivien en canoes. Eren nòmades i menjaven moluscs, lleons marins i peixos. Portaven sempre un foc a dins la canoa que procuraven que mai s’apagués, i anaven despullats, embadurnats amb greix de Lleó marí i una petita capa de pell a l’esquena. Diuen que un colonitzador li preguntà a un Yagan: 

– I tu no tens fred, així despullat?

– Tu tens fred a la cara? – li respongué. 

– No! 

– Jo ser tot cara – rematà el Yagan.
Els dos Jemmy Buttons
Durant el segle XIX l’home blanc arribà i els volgué evangelitzar. Després van arribar els buscadors d’or i els caçadors de balenes i lleons marins. Poc a poc es van anar adaptant a la vida occidental i ara només queda una àvia 100 % Yagan, l’abuela Cristina, que parla l’idioma i viu al poblet d’Ukika, al costat de puerto Williams.

Volia tornar cap a Punta Arenas en ferry, ja que va pel mig dels glaciars de la Patagònia xilena, però només passa un cop per setmana i al final decideixo creuar cap a Ushuaia, la ciutat més al sud del món, segons els argentins!

Salut!
Yep Yep Yep
p.d.: Si voleu saber més dels Yagans, hi ha la interessant història de Jemmy Button,  un Yagan que va ser capturat pel Beagle en el seu primer viatge, per ser “educat i evangelitzat” a Londres i retornat a la illa de Navarino en el segon viatge, en el que també viatjava Darwin.

p.d.2. més fotos a l’àlbum de fotos