Visitant una família local
El matí del primer dia vam agafar un “pompong” (canoa de fusta) i vam pujar pel riu una hora i mitja. Vam arribar a casa d’una família integrada per l’àvia, el seu marit (que havia sortit de visita i tornava al caps d’uns dies) i una parella amb 3 fills, que ens van rebre amb la salutació local “aleuita”.
En Sarul em porta riu amunt
Tenen 3 tipus de construccions: el “Sapó”, una construcció petita que fa la funció de corral, i la “Uma” i el “Rusuk”, dues construccions més grans, la primera amb una cuina central i la segona amb 2 cuines als extrems, una per homes i una per dones.
Casa típica elevada a Siberut
Decoracions amb calaveres a les cases
Al cap de poc d’haver arribat vam dinar. La dieta es basa en ”Sagú”, una palmera que creix a la jungla i que fan servir per a tot: en fan pols i omplen canyes o l’emboliquen amb la mateixa fulla de la palmera i les torren al foc . El resultat és una canya d’on s’esgarrapa la molla de dintre o un xurro amb consistència de goma que és com una espècie de pa, respectivament.
A part d’això, les dones pesquen amb xarxes peixets i gambes al riu, i l’àvia, de 50 anys, busseja durant minuts sota l’aigua per aconseguir unes cloïsses de riu (“codiai”). També incorporen a la dieta les llavors bullides d’un fruit verd (“claui”), que tenen gust i consistència entre castanya i fava, els “tamara” o larves de dintre dels troncs caiguts del “sagú” i el que hagin caçat al bosc: un esquirol (“loga”) o algun ocellet.
Dona amb farina de Sagú
A Siberut no cal parar taula: no hi ha taula ni coberts, es menja directament dels plats posats sobre del terra amb les mans. El que sobra es tira per la barana o s’escola entre els llistons de fusta del terra perquè s’ho mengin els porcs. Les restes del terra se les mengen els gats i gossos, que han d’anar sempre en compte de no ser estomacats amb un pal, i després s’escombra el terra i queda tot ben net!
Àpat d’una familia a Siberut
Després de cada àpat es socialitza, es xerra una llarga estona tot fumant i les dones fan una espècie de cistellets amb la fulla del sagú per posar arròs a dintre i bullir-lo, o fan cordes a partir de lianes i fibres de la selva per reparar el sostre de les cases.
Una celebració a per inaugurar un Sapó i fletxes enverinades
Aman, Baieresiti i Roba
Alguns membres de les famílies van vestits amb robes convencionals, i altres amb una espècie de “taparabos”. Quan son adults es fan uns tatuatges que tenen relació amb la tribu a la que pertanyen.
El dia següent, la família veïna, guiades per en Robertus, van fer una cerimònia d’inauguració d’un “Sapó”. Per això van matar un porc de tres mesos i 5 gallines.
Abans de matar els animals, li freguen unes herbes pel coll i el cos i li demanen perdó per treure-li la vida:
Menjar de celebració a Siberut
Supet, arrel de Taro coberta de coco
Després de dinar vam anar amb l’Aman al bosc a fer verí per a les fletxes. Vam recollir fulles de “lagi”, arrel de gingebre (“baglau”), uns bitxos petits molt picants (“daro”) i una arrel “laingit”. L’Aman ho va triturar tot i en va exprimir el suc, que va estendre per la punta metàl·lica de les fletxes i va fixar amb foc.
Aman ratllant una arrel
Daro, bitxo molt picant
Posant el verí a les fletxes
Fixant el verí a la fletxa amb foc
Una tornada en vaixell que mai oblidaré
Te Telur
Per acabar amb l’aventura de Siberut, vaig tornar amb un vaixell més petit que el de l’anada (només hi ha 2 vaixells per setmana), tot fet de fusta. A la nit tota la superfície del vaixell estava coberta de gent dormint i el vaixell es movia exageradament enmig de la tempesta d’esquerra a dreta, amb la fusta fent uns forts grinyols enmig de grans onades. La dona que dormia al meu costat feia cara de por i de tant en tant deia un parell o tres de frases que devien ser “això s’enfonsarà, això se’n va cap al fons!”.
Vaixell de tornada a Padang
Crec que Al·là, Déu, els Déus animistes dels Mentawaians i alguns altres van treballar de valent perquè el matí següent vam arribar sans i estalvis al port de Padang.
Deixa un comentari