I la resta d’Austràlia

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=L7fr_rDBebA&fs=1&source=uds&w=320&h=266]

Vaig arribar a Sydney, que em va semblar una ciutat increïble estèticament parlant, amb els seus gratacels, els vaixells a la badia amb la òpera al fons, la platja plena de “surfers” de “Bondi Beach”, el barri xinès i el ritme trepidant amb tot cristo amb i-phones a les mans fent anar el dits amunt i avall. Aquí van unes quantes fotos d’aquesta dinàmica ciutat:

Vam intentar veure algun “Koala”, però pel que ens van explicar després, els Koalas no viuen a les “Blue Mountains”, o sigui que vam fer una mica el lluç. Resulta que dels centenars d’espècies d’eucaliptus, els “Koalas” només en mengen fulles d’una desena i a més viuen més al sud, en llocs més freds.

Després d’acomiadar-me d’en Roberto, que anava a una entrevista per treballar en una granja de pollastres, vaig anar en bus cap a Melbourne. Amics i viatgers m’havien dit que Melbourne era una ciutat amb molta vida cultural, música en viu i amb un estil més europeu i jo l’havia idealitzat tant que em va decebre una mica. Vaig trobar els carrers quadriculats, com una espècie de Portal de l’Àngel en gran, encara que si que hi ha carrerons amb bars i barris com a“Lygon street” amb cafès amb més encants, com els bars italians plens de famílies i amics menjant pastissos de tots els colors i cafè i gaudint la vida, que sembla ser que és un do que tenen els australians.

També vaig aprofitar per anar a veure animalets al “Healsville Sanctuary”,a una hora i mitja de Melbourne. És un zoo amb tot d’animals natius d’Austràlia, cangurs, koales, ornitorrincs (“platypus”), serps, dingos, wombats, lloros, àguiles, de tot! Aquí si que vaig veure koales, però la majoria estaven dormint, ja que per digerir els tòxics de les fulles que mengen necessiten dormir unes 20 hores al dia

Per acomiadar-me de Victoria, vaig fer una ruta de 3 dies per el “Great Ocean Walk”, un camí que va al llarg d’una costa agresta on s’han enfonsat uns quants vaixells i on hi ha els dotze apòstols, uns monòlits espectaculars de roca sedimentària i gran atracció turística.

 

  

Escapant del fred, vaig volar cap a Darwin sobre paisatges de colors increïbles, i allà vaig conèixer uns backpackers i vam llogar una furgo per visitar els parcs de Litchfield i Katherine, amb cascades i llocs per banyar-se, i el fantàstic parc de Kakadu, ple d’ocells, cocodrils, wallabies i pintures d’art aborigen tipus raig-x (pinten els cangurs i peixos amb els òrgans interns).  

 

Una de les coses que em van sorprendre més és el tema de la crema de bosc que fan els aborígens. Després de la estació humida (gener-març), cremen el sotabosc per regenerar el sòl i estimular el creixement. D’aquesta manera també prevenen incendis majors la resta de l’any i en el passat aprofitaven per caçar. La veritat és que ens va semblar una mica antiestètic veure tot el bosc socarrat, però un aviat s’acostuma a la olor de fum i t’acaba agradant i tot. M’hauria agradat conèixer més sobre els aborígens, però la seva cultura és marginal i és trist veure com de difícil és conviure amb la cultura occidental.



quina cara d’alegria que fan de veure el bosc cremant!

Pròxima parada, Bali!

Salut,

Yep Yep Yep