Hòstia, quina por! A part del risc d’allau, haver de fer servir grampons i piolet i del mar de boira amenaçador que s’estenia 200 metres a sota meu, pujar un volcà actiu et fa sentir petit i insignificant enmig de la immensitat de la natura. Et fa sentir la por més primitiva de l’ésser humà!

El volcà Ruapehu, de 2797 metres, va erupcionar per última vegada el 2007 i ha tingut més de 60 explosions en els últims 60 anys!
Els maoris que vivien a la zona consideraven sagrades les muntanyes i quan les creuaven evitaven menjar ni arrencar cap planta i es lligaven fulles al voltant dels ulls per no mirar la muntanya i així evitar trencar el “tapu” i irritar a Ruaumoko, el Déu del submón, que és el fill no nascut del ventre de la Mare Terra o Papatuanuku!
Donant la volta a la muntanya, un trekking molt bonic de 5 dies, creues la vall del riu Whangaehu on et trobes aquest senyal:

I al cap d’uns quants metres aquest altre:
Mentalment saps que és improbable que justament quan tu passis per aquesta zona el volcà entri en erupció, però una sensació et fa pensar: i si entrés en erupció ARA? I les orelles s’esmolen per poder detectar la més mínima remor que indiqui una erupció. Els “lahars” són riuades de fang ardent amb neu i gel fosos del llac que hi ha a dalt del cràter, que baixen a més de 50 km/h en forma d’allau quan el volcà entra en erupció. La vall és tan esgarrifosa com espectacular: una intensa olor a sofre t’acompanya tota l’estona, i un riu d’aigües tèrboles baixa per la vall esculpida pels “lahars”.Saps que has de creuar ràpid, però una immensa fascinació per la increïble força de la natura et fa contemplar la vall i fa inevitable voler-la explorar.
Un gran alleujament t’envaeix quan creues la “hazard zone” i arribes a aquesta altra senyal:
Ufffffffff!!!!
La cara més lúdica de l’activitat volcànica de l’illa nord de Nova Zelanda són les “hot pools”. Estan per tot arreu: al voltant de la zona amb més activitat termal (Rotorua), a platges de la costa oest (Whitianga i la Hot Water Beach), a la costa est (Kawhia i la Ocean Beach), a Northland…
Les millors per mi són les que no s’han de pagar i estan enmig de la natura, com les de Huka Falls a Taupo, on un rierol d’aigua calenta baixa fins a l’immens riu Waikato, de 100 metres d’ample. 

Les del rierol d’aigua calenta a “Kerosene Creek” a prop de Rotorua també están bé, o les de la Hot Water Beach, que sembla un escenari del llibre “Troba a en Wally”. Una gentada cavant amb pales, paelles i altres objectes per fer-se una piscineta d’aigua calenta 2 hores abans o després de la marea baixa, combinant l’aigua calenta que surt de sota terra amb aigua freda del mar per trobar la millor temperatura! I de sobte una onada agosarada destrossa la piscineta i el banyista relaxat fot un bot i un crit al notar l’aigua freda! Casi que aquí és més divertit mirar que fer-se una piscineta!

I la top de les “hot pools”, “Ngawha” Hot Pools a prop de Kaikohe, on per 4 $ et pots remullar en més de 10 piscines entre 26 i 51 ºC. 

Totalment al·lucinats de veure un rasta tirant-se cubells d’aigua de la piscina “Bulldog” per sobre, a 51º C, on nosaltres no podíem ni tan sols deixar el peu a dins per més de 5 segons! Brave man, brave! 

                  
                  Yep Yep Yep

Més info:

video de You Tube: el volcà Ruapehu en acció el 2007

més fotos: